domingo, 23 de febrero de 2020

Judit Neddermann

La tendresa, la intimitat i la consciència d'una veu prodigiosa


Judit Neddermann, una de les millors veus actuals del món de la música, és una persona intel·ligent, inquieta i molt bella. Sembla estrany que li adjudiqui aquesta qualitat però la simbiosi entre la seva meravellosa, càlida, plàcida, màgica i terapèutica veu i el seu rostre, dona a les seves interpretacions un aire espiritual. Aquesta va ser la sensació que vaig tenir quan la vaig veure en directe el passat 13 de febrer, a la sala Luz de Gas de Barcelona. Va ser una de les artistes convidades en el concert que Gaudi Galego va dur a terme per presentar el seu disc Immersión, en el que col·labora la Judit cantant Fronteres. Parafrasejant la poètica lletra de la cançó de Guadi, hi ha artistes que amb les seves veus i les seves accions són capaços de “cosir fronteres amb ponts” i de “dibuixar un nou mapa, obrint barreres amb flors”. Si a aquesta col·laboració s’afegeix una pianista tan, tan especial com Clara Peya, l’altra nit ens vam trobar davant de "tres mosqueteres” de la cançó d'autor amb consciència que em van impactar de ple.


En molt pocs anys, aquesta cantant i autora de cançons ha deixat de ser una jove promesa per consolidar-se com una de les veus pròpies amb més personalitat del panorama musical català. Encara no ha arribat a la trentena però d’experiència musical no n’hi falta. La seva trajectòria és aclaparadora. Va començar col·laborant amb nombrosos projectes i grups musicals, com Els Amics de les Arts, Coetus o Verd i Blau. A més de liderar el seu projecte, també ofereix una llarga i estreta col·laboració amb grups i projectes: fins ara era la cantant de The Gramophone Allstars Big Band; ha treballat sovint amb la pianista Clara Peya; ressalta el projecte conjunt amb el Quartet Brossa (amb qui va editar i va interpretar en diferents escenaris una atrevida versió en català de  Winterreise de Franz Schubert, adaptada per quartet de corda), la seva participació en Coetus (Orquestra de percussió ibèrica), el projecte a propòsit de Muntaner, amb Toni Xuclà i l'actor Jaume Comas, i l'homenatge a l'escriptor Pere Calders, que es va concretar en un disc i una gira anomenada “Cançons de la veritat oculta” (Bankrobber, 2012).

A l’any 2014 apareix el seu primer disc en solitari, “Tot el que he vist”, un disc elegant que fa equilibris entre el pop i un jazz vocal mediterrani en què Neddermann buida la motxilla que ha anat omplint en tots els projectes en què ha participat, un àlbum que li va valer dos premis, el “Premi Descobertes 2014”, organitzat conjuntament pel Festival Strenes i La Vanguardia, i el “Premi Miquel Martí i Pol del VII Certamen Terra i Cultura” per musicar el poema El fugitiu.


Però aquest disc té, a més, perles com aquestes:


Al 2016 veu la llum “Un Segon”, un segon pas ferm en la seva proposta per crear música més íntima i personal, deu cançons on novament comparteix les seves vivències, sinceres i sense reserves. Un petit viatge per l'amor, el desamor, la família, la toxicitat, els comiats i la importància del present, de l'aquí i ara. Vuit lletres pròpies, un poema de Daniel Vidal-Barraquer i Castells i una versió del cèlebre Txoria Txori de Mikel Laboa completen el repertori d'aquest segon disc, on Neddermann canta en català però també en castellà, eusquera i portuguès. El tema Avui em sembla una preciositat.


En la presentació del disc el 16 de novembre de 2016 a la sala Luz de Gas, Judit va cantar la primera cançó del disc, Despedida (Oda a Coetus), un homenatge al grup percussionista del que s'acomiadava. Espectacular.


Per fi arribem a “Nua”, el seu tercer àlbum, el treball que ha significat un salt en la seva carrera, un disc on es despulla, literalment, interiorment i en la portada. En ell explora el pas a l’etapa adulta mirant i integrant la infància, no defugint-la. Cançons que celebren els cicles que ens proposa la vida, regits per les benvingudes i els comiats. És un àlbum, a diferència dels dos anteriors, en el que mira més enfora que endins, que viatja des de l’emoció més íntima a la reflexió més ampla del món en el que vivim, recollint algunes de les lluites actuals.  En aquest sentit, avui 23 de febrer, aniversari del cop d'estat que va fer trontollar la nostra feble democràcia, vull destacar No volem més cops , “Premi Cerverí 2018”, una cançó que denuncia la repressió policial i que va sorgir a partir del cas Ester Quintana i de la brutalitat de les càrregues contra la població pacífica de l'1 d'octubre. Judit explica a la revista Viasona que és "(...) una cançó que vol denunciar des de la dignitat i sense amagar la tristesa i la ràbia que sento com a ciutadana que s'aplaquen moviments socials amb violència".


Es tracta d'un disc senzill i ple de veritat, que transporta l'oient al punt emocional necessari perquè les cançons arribin a connectar. "Per mi són històries molt profundes que diuen molt", assegura la compositora en una entrevista a Ràdio Sabadell. Pop, folk i world music es fusionen per servir onze cançons originals i dues versions, una tradicional ibèrica i una versió d'una cançó de Fito Páez (Yo vengo a ofrecer mi corazón). Un àlbum concebut per tal de mostrar-se nua, sincera i compromesa amb el moment que viu. En total són 13 pistes, cada una d’elles imprescindible. A més de la cançó de Fito Páez, he triat Els ocells, cançó que parla d'aquella sensació de recuperar-se i d'assumir la responsabilitat del propi benestar.


Ja hem dit que Judit ha col·laborat amb molts artistes i projectes. Cal destacar el duo  Este segundo amb Alejandro Sanz , un tema inclòs en el darrer disc de l’artista i que va ser una manera d’apadrinar la jove cantant.


Fa dos anys, l’11 de febrer de 2017, els focus es van dirigir sobtadament cap ella quan es va veure ocupant el lloc de Sílvia Pérez Cruz, indisposada, en el duet amb Joan Manel Serrat al Concert per als refugiats del Palau Sant Jordi.


Però si hi ha una cançó que per mi uneix a Judit i a Serrat és Lucía. Segurament ni és la millor ni la més significativa però... m’encanta.


Podria seguir, passar-me la nit compartint cançons, meravelloses totes (segur que hi haurà qui troba a faltar Mireia) . Podria continuar explicant-vos la intensa vida professional d’aquesta dona, la gran quantitat de col·laboracions, incansable, de tot tipus, que ha fet. Però crec que per aquesta nit ja està bé. Us convido, però, a aprofundir en el seu treball. No deixarà d’emocionar-vos.

Bona nit. Buenas noches. Καληνύχτα. مَساءُ الخَير . Gabon. 굿나잇. Boas noites. 晚安 Bonne nuit グッドナイト    Buonanotte. לילה טוב.  Oíche mhaith. Wengi alus. Bones nueches. اچھا شام Noson dda. Good night. Спокойной ночи. Guten Abend. শুভ রাত্রি. Laku noć.

Fonts

http://www.juditneddermann.com/biography
https://tallerdemusics.com/profesorado/judit-neddermann
https://www.timeout.cat/barcelona/ca/musica/judit-neddermann-1
https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20170503/entrevista-judit-neddermann-alianca-poble-nou-festival-del-millenni-6013469
https://www.lavanguardia.com/musica/20190413/461601526234/judit-neddermann-alejandro-sanz-barnasants-auditori-entrevista.html
https://www.lavanguardia.com/musica/20190413/461601526234/judit-ne
https://www.theproject.es/es/c-3324/JUDIT-NEDDERMANN ddermann-alejandro-sanz-barnasants-auditori-entrevista.html

miércoles, 12 de febrero de 2020

Lyle Mays ha muerto. Se ha apagado una estrella

Adiós a uno de los motores de Pat Metheny Group

El lunes murió Lyle Mays, el famoso tecladista y compositor, colaborador en la creación del Pat Metheny Group. Tenía 66 años. Demasiado joven para dejar de brillar.  Mays fue un innovador reproductor de sintetizadores cuyas texturas brillantes y flotantes, y unos solos formidables y conmovedores en el piano proporcionaron un elemento clave del sonido de Pat Metheny. Mays también fue co-compositor de muchos potentes himnos del grupo durante cuatro décadas. Nativo de Wausaukee, Wisconsin, Mays tocó para la North Texas State University Lab Band y fue compositor-arreglador del álbum nominado al Grammy “Lab 75” . Más tarde realizó una gira con la  Woody Herman’s Orchestra durante ocho meses (1975-1976). 


Mays conoció a Metheny, cuya estrella estaba sin lugar a dudas en ascenso, en el Festival de Jazz de Wichita en 1975.  A los pocos minutos de escucharlo sentí: Guau, deberíamos tocar juntos”, dijo Metheny al compositor y arreglista Richard Niles. “Esa es una de esas cosas en las que reconoces a un hermano o un espíritu afín, de inmediato”. En la conversación con Niles, reunida en “The Pat Metheny Interviews: The Inner Workings of His Creativity Revealed” (Hal Leonard, 2009), Metheny continúa: “Puedo recordar literalmente las primeras notas que tocamos juntos. Cualquiera que sea el núcleo del sonido de Pat Metheny Group, y ha estado desde entonces, estuvo allí, ¡estuvo allí en los primeros cuatro compases! Por mucho que la gente piense que hemos resuelto algo, mucho de aquello sigue siendo la forma en que tocamos juntos”.

El primer esfuerzo conjunto entre ambos se daría en 1977, para el segundo álbum solista de Metheny: “Watercolours”.  Lyle, presente en piano acústico y algo de sintetizador, se quedaría para formar el Pat Metheny Group (cuya carrera discográfica comenzaría en 1978) hasta el año 2006. Mays tuvo una pobre carrera en solitario. Su álbum debut homónimo, lanzado en Geffen, en 1986, presentaba al saxofonista Billy Drewes y a la guitarra a Bill Frisell . Y en el 2000, un álbum para la Warner Bros que se tituló con precisión “Solo: Improvisaciones para piano expandido”


Lyle Mays compuso e interpretó también la música para “The Tale of Peter Rabbit”, una versión de 1988 en audio de la historia infantil de Beatrix Potter, leída por Meryl Streep. Y un álbum de 1993 llamado Fictionary presentaba un trío acústico de última generación con el bajista Marc Johnson y el baterista Jack DeJohnette. Es una escucha iluminadora, por la franqueza en la interpretación de Mays y un cierto aire que recuerda a Keith Jarrett.


Aun así, sin duda será la colaboración de Mays con Metheny, que abarca más de 35 años y 17 discos, lo que consolida su legado musical. Lyle Mays contribuyó como intérprete y co-compositor a una serie notablemente productiva de álbumes emblemáticos de Pat Metheny Group como “Pat Metheny Group” (1978), “American Garage” (1979) “OffRamp” (1982), “Travels” (1983), “First Circle” (1984), Still Life (Talking) (1987), “Letter From Home” (1989), “Secret Story” (1992), “The Road To You” (1993), “We Live Here” (1994), “Quartet” (1996), “Imaginary Day” (1997) “Speaking of Now” (2002) y culminando con “The Way Up” de 2005, un extenso “poema jazzístico” coescrito por Mays y Metheny.

Recibió 11 premios Grammy como miembro del Pat Metheny Group. Su trabajo conjunto los llevó a la órbita directa de estrellas como Joni Mitchell que en 1979 incluyó en su gira Shadows and Light como banda a Metheny, Jaco Pastorius, Michael Brecker y Don Alias. Mays y Metheny también prestaron su sonido característico a la banda sonora de la película de 1984 “The Falcon and the Snowman” que contó con la voz de David Bowie en This Is Not America. Pero su documento más emblemático también podría ser el más íntimo, un dueto de piano-guitarra etéreo, elegíaco y en gran parte acústico, el álbum de 1981 llamado “As Falls Wichita, So Falls Wichita Falls”.

  

        Mays era un músico creativo y un verdadero innovador dentro del jazz contemporáneo; de temperamento claro y analítico, pero dentro de las dimensiones de su estilo: una amalgama personal al piano, impresionismo clásico, música brasileña, música electrónica, rock ‘n’ roll y mucho más, pura expresión emocional. El carácter radiante y afirmativo del Pat Metheny Group solo puede entenderse como un subproducto de la química distintiva de Mays con Metheny, su compañero omnívoro musical y tecnófilo incansable.
El comunicado de la muerte de Mays fue un eufemismo al que se recurre en la partida de gente que ha peleado mucho los últimos años de su vida (“una enfermedad recurrente”). Al confirmar la noticia de la muerte de Mays en su sitio web, Pat Metheny dijo: “Lyle fue uno de los mejores músicos que he conocido. A lo largo de más de 30 años, cada momento que compartimos en música fue especial. Desde las primeras notas que tocamos juntos, tuvimos un vínculo inmediato. Su amplia inteligencia y sabiduría musical informaron cada aspecto de quién era en todos los sentidos. Lo extrañaré con todo mi corazón “.

Todos los amantes de la música le extrañaremos. Descansa en paz, Lyle Mays. Buenas noches. Bona nit. Καληνύχτα. مَساءُ الخَير . Gabon. 굿나잇. Boas noites. 晚安 Bonne nuit グッドナイト    Buonanotte. לילה טוב.  Oíche mhaith. Wengi alus. Bones nueches. اچھا شام Noson dda. Good night. Спокойной ночи. Guten Abend. শুভ রাত্রি. Laku noć


Fuentes
http://www.rtve.es/alacarta/audios/cuando-los-elefantes-suenan-con-la-musica/cuando-elefantes-suenan-musica-para-lyle-mays-1953-2020-12-02-20/5510348/
https://www.clarin.com/espectaculos/musica/murio-lyle-mays-adios-artista-revolucionario_0_0qUcEjUw.html
https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/musica/murio-tecladista-lyle-mays-uno-motores-pat-nid2332806