domingo, 30 de octubre de 2011

Pau Casals - El Cant dels Ocells

La melancolía y la noche

“La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes”
Pau Casals

Un violonchelo se escucha en ese templo del recuerdo que es youtube. Es Pau Casal, tocando ese instrumento que tiene la anatomía de la melancolía, por la textura de su sonido, casi humano, que es sin ser. Sus cuerdas, como la vida misma, necesitan ser frotadas para emitir sonidos.
Pau Casals es, sin miedo a equivocarme, uno de los personajes que más ha contribuido a extender la voz de Cataluña por todo el mundo. En los años previos a nuestra guerra civil fue una persona muy implicada con el movimiento catalanista, progresista y, republicano. Durante el cruento exilio que como miles y miles de patriotas tuvo que sufrir, Casals continuó siendo una persona comprometida con los derechos humanos y nacionales, la viva imagen de que, en contra de lo que dicen algunos, se puede ser catalán y universal; que se puede sentir la patria y ser del mundo.

A lo largo de su vida,  Pau Casals luchó constantemente por los valores de la Paz, la Justicia y la Libertad. En 1971, en reconocimiento a su actitud, el secretario general de las Naciones Unidas, U-Thant, le otorgó la Medalla de la Paz. El discurso que pronunció Pau Casals en agradecimiento a dicha distinción y su ulterior interpretación de El cant dels ocells constan como uno de los testimonios más impresionantes de su dimensión humana.

PALABRAS DE PAU CASALS EN LA ONU - 24 DE OCTUBRE DE 1971

Éste es el mayor honor que he recibido en mi vida. La paz ha sido siempre mi mayor preocupación. Ya en mi infancia aprendí a amarla. Mi madre - una mujer excepcional, genial -, cuando yo era chico, ya me hablaba de la paz, porque en aquellos tiempos también había muchas guerras. Además, soy catalán. Cataluña tuvo el primer Parlamento democrático, mucho antes que Inglaterra. Y fue en mi país donde hubo las primeras naciones unidas. En aquel tiempo -siglo XI- se reunieron en Tolouges -hoy Francia- para hablar de la paz, porque los catalanes de aquel tiempo ya estaban en contra, en CONTRA de la guerra. Por ello, las Naciones Unidas, que trabajan únicamente por el ideal de la paz, están en mi corazón, porque todo lo referente a la paz le llega directamente (...)

Hace muchos años que no toco el violonchelo en público, pero creo que debo hacerlo en esta ocasión. Tocaré una melodía del folclore catalán: El cant dels ocells (El canto de los pájaros). Los pájaros, cuando están en el cielo, van cantando:"Peace, peace, peace" (paz, paz, paz) y es una melodía que Bach, Beethoven y todos los grandes habrían admirado y querido. Y, además, nace del alma de mi pueblo, Cataluña.


El Cant dels Ocells es una melodía perfecta e indescriptible. Interpretada como un canto de ira contenida contra el franquismo y de la añoranza que sentía de esta tierra, esta obra sublime ha sido una embajadora de paz por todo el mundo.

Os propongo escuchar esta interpretación del maestro, en su casa, acompañada de su mujer. Su forma de tocar enternece tanto como la propia figura de un hombre sabio que supo amar su cultura y raíces sin olvidarse nunca de guardar una porción de su amor para el resto del mundo, en toda su inmensidad.


A continuación, una fantástica interpretación del tenor Josep Carreras y el cantante universal Lluís Llach en el Palau de  Sant Jordi, el 29 de diciembre de 2002 un concierto extraordinario ante 12.000 espectadores, donde ambos unían sus voces para cantar por la paz

"Los catalanes tenemos el honor de poseer en nuestro patrimonio musical uno de los símbolos universales de la paz. Por medio de Pau Casals," El cant dels ocells "es para todo el mundo una referencia musical casi única. Para todos vosotros - y por la paz - cantaremos El canto de los pájaros. "

Para acabar, una emocionante y sublime Victoria de los Ángeles en la ceremonia de clausura de los Juegos Olimpicos de Barcelona 1992, los mejores juegos de toda la historia de las Olimpiadas.  No he encontrado un video tan solo con su actuación. Tenéis que avanzar el video hasta la 1:12:00, un pequeño esfuerzo que vale la pena. Cualquiera puede entender lo que sentimos entonces los catalanes al escucharla.


Que la melancolía os acompañe.

11 comentarios:

  1. ‎"El canto de los pájaros", el chelo envolviendo esta preciosa melodía. Buenas noches, Victoria. Un beso. Ángeles

    ResponderEliminar
  2. Que decirte hoy de tu Música con nocturnidad y alevosía con Pau Casal i El Cant dels Ocells. Pues que me has llevado a un mundo melancólico y a la ves maravilloso. No se cuantas veces la habré escuchado, solo se que muchísimas y nunca me cansaré de escucharla, te activa todas las células del cuerpo. Gracias Victoria por esta joya maravillosa. Recomiendo ver el museo de Pau Casals en el Vendrell, es extraordinario. Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. El otoño viene siempre acompañadp de melancolía. Al menos a mí me sucede así. Siempre me provoca la nostalgia ante lo que pudo ser y no fue. El cambio de hora, la luz gris, los colores de la naturaleza... pero es confortable. Mucho.
    Un besote a las dos.

    ResponderEliminar
  4. Entre el otoño, el noviembre, mi salud... y el cant del ocells, sobre todo la versión de Pau Casals al violoncello, me quedo seca sin palabras.
    Es una de las piezas que no consigo escuchar entera sin reprimir las lágrimas. ¡Tanto es lo que me conmueve!
    Abrazos

    ResponderEliminar
  5. Realment has agafat una de les peces més boniques que existeixen com a NADALA catalana..... ara ja cançó per la Pau gràcies al gran MUSIC, DIRECTOR i COMPOSITOR que era Pu Casals.
    Perque t'ho posso amb majuscules, doncs perque crec que la teva part política ha fet que aquesta vegada el teu escrit se m'hagi quedat curt, o sento molt. Si que és veritat que ara fa deu dies va fer em sembla que 40 anys que el Sr Pau Casals va fer el seu parlament davant la ONU ( una imatge que encara d'ara em fa plorar), però és músic també i va arribar a aquest guardó perque durant molts anys havia demostrat com a instrumentista que era genia i un compositor i director magnífic.
    Un peto
    Noe

    ResponderEliminar
  6. Gracias Victoria, me haces pasar muy buenos ratos escuchando lo que seleccionas. Un beso.
    Conchi

    ResponderEliminar
  7. Noemí!!! Gràcies per donar el pas. :) La potència d'un bloc es mesura per la seva capacitat de provocar comentaris, complementaris del que està escrit, crítics o totalment contraris. M'ENCANTA veure PART de la teva reflexió escrita en el bloc.

    Anem a pams, doncs.
    En primer lloc t’haig de dir que jo no volia parlar de Pau Casals com a MUSIC, DIRECTOR i COMPOSITOR, com sí que he fet en d’altres ocasions amb d’altres noms de la història (recent o no) de la música. Podia haver-lo fet i el post hagués estat diferent, però no és el cas: Com tu bé has copsat, va ser la celebració del 40 aniversari del seu parlament davant l'ONU la motivació primera. D’aquí el títol “Pau Casals - El cant dels Ocells” perquè la persona i la cançó són coprotagonistes de la meva entrada al bloc. I, en concret, el Pau Casals més polític, embaixador de diverses causes, que va tenir un paper molt important en aquest sentit.
    Un fet, el 40 aniversari, compartit en el temps (i en el meu esperit) amb la declaració de l’ETA de deixar de matar, obrint-se així les finestres a l’esperança de la Pau al país Basc. Tot plegat va constituir una confabulació ideològic – sentimental - musical a la que no em vaig poder resistir.
    Sobre que el tema es una NADALA, veuràs que alguna de les vegades que surt “El Cant dels Ocells” en el text és un enllaç dels habituals en aquest bloc a Wiquipedia , en el que explica l’origen de la cançó.
    T’haig de dir que m’has donat una gran alegria quan afirmes que el meu comentari se t’ha quedat curt. TAT DE BO AIXÒ PASSI MOLTES VEGADES!!! ... i això provoqui que tothom anem abocant el que sabem per a construir plegats. El “coneixement compartit” és la veritable força dels mitjans com aquests.
    Ara que, sobre la meva part política has de tenir clara una cosa: Jo només vull explicar i explicar-me. Explicar el que sé, explicar el que sento, el que em provoca, el que em fa sentir la música. I la meva vessant política és intrínseca a la meva personalitat, a la meva visió del món, a la meva lectura del món i, cóm no, a la meva actitud davant la música.
    Si els visitants expliqueu el que sabeu i el que us fa sentir en Pau Casals (o qualsevol altr)n'aprendrem plegats. Jo , veus, he trobat a faltar que expliquis l'anècdota del bombardeig de Barcelona que em vas escriure. ;) No la coneixia i em sembla meravellosa.. Si l'hagués conegut, no ho dubtis, ja estaria escrita!! jeje Gràcies per la teva “forçosa” aportació.
    Estimats seguidors del bloc. Per correu la Noemí em va explicar que en Pau Casals va ser el primer cel•lista que va tocar les Suites de Bach seguides. Un dia de la Guerra Civil mentre estaven bombardejant Barcelona i ell era el director del Palau de la Música, estava fent un assaig i els va dir als seus músics " nois qui vulgui marxar de la sala ho pot fer, però jo em quedo ja que serà l’última vegada que podrem tocar junts", i evidentment van acabar l'assaig, ell va marxar molt lluny ( ell va poder...) Però molts dels músics van caure morts per aquells temps....
    Espero que us hagi agradat la petita polèmica que la meva estimada Noemí ha despertat i us esperono a despertar-ne moltes més.
    Una abraçada i fins dilluns, Noe!

    ResponderEliminar
  8. Estic encantat de les aportacions!!
    Tot i que la dimensió de músic d'en Casals és absolutament fonamental (els cellistes tenen un deute etern amb ell) crec que la seva dimensió política i social és encara més important.
    Casals és patrimoni de l'humanitat. És un referent moral per qualsevol cultura, pais i llengua.
    Jo hem sento honorat per poder compartir amb ell història, llengua, valors i... la música!
    La meva gravació de "6 suiten für violoncello" de Bach pel mestre, és un dels nostres tresors.
    I com diu la Victòria, no us talleu: "no es más profundo el poeta en su obscuro subsuelo encerrado/su canto asciende a más profundo/cuando, abierto en el aire, es ya de todos los hombres"

    ResponderEliminar
  9. Hola, ja que has escrit el que et vaig escriure't en el mail, deixem explicar-me millor i també comentar una errada.
    Pau Casals un dia per casualitat passejant pel port de Barcelona amb el seu pare ( que també era músic) va trobar unes partitures velles, eren les sis suites de Bach. Fins aquell moment només s'utilitzaven com a estudis. Ell segons ha deixat escrit, cada matí quan es llebava anava al piano i exercitava els dits, i despres abans d'estudiar tocava una suite. Dilluns la primera, dimarts la segona fins que arribava dissabte que tocava la més difícil, la sisena. El diumenge per això no descansava, tocava la sisena una altra vegada per millorar-la i segons ell, deixar les coses ben fetes. Ell va revolucionar la manera de tocar el violoncel, per això tant important com a instrumentista.
    I un error, quan estava tocant amb la orquestra era en el teatre Grec de Barcelona, i va ser el dia que va començar el cop d'estat.Un agent els va anar a informar que marxessin corrents doncs començaven a haver-hi tirotetjos, però és veritat que tots es van quedar fins al final, doncs sabien que era la última vegada que tocarien junts, i la obra que estaven assajant per estrenar-la el dia seguent era "la novena" de Beethoven. ( evidentment no la van estrenar mai)
    Estic dacord amb tu que era el moment de posar aquesta peça, però et recordo que si va poder arribar on va arribar va ser lluitant, amb un arquet i una batuta. Moltes vegades, i potser la meva queixa, es que la seva basant més humanitaria eclipsa el que va ser com a músic.
    Però com dius .... ja en parlem dilluns.
    Un super petó.
    Noemi

    ResponderEliminar
  10. Hola Victoria.
    Es la segona vegada que t'escriuré això, doncs es veu que la primera no se m'ha pujat bé. Veus com es millor un cafè o una cervesa....
    Un parell d'aclaracions.
    Quan en Pau Casals tenia 12 anys un dia va anar amb el seu pare ( que també era músic) a passejar per el port de Barcelona. Allà va trobar unes partitures velles, i per sorpresa seva eren les sis suites de Bach. Des d'aquell dia les va estudiar, fins a tal punt que segons diuen cada matí quan es llevava primer exercitava els dits al piano i després anava cap al violoncel i abans de tocar coses noves, per escalfar... dilluns toca la primera suite, dimarts la segona..... dissabte tocava la sisena i més difícil i el diumenge tornava a repetir la sisena perquè deia que les coses havien de quedar ben fetes. Ell va revolucionar la tècnica del violoncel. I va ser el que va elevar les suites de Bach a nivell de concert ( ja que fins al moment ningú les havia tocat en públic, ja que només estaven considerades peces d'estudi.
    Per altra banda, aclarir bé l' anècdota del concert. Com que la memoria de vegades ja em falla, he volgut comfirmar-ho. No va ser en el Palau de la Música sino en el teatre Grec. Havien d'estrenar la "Novena" de Beethoven l'endemà(quina hironia).
    Mai, mai li negaré el seu mèrit com a persona i com a Català. Va estar en punts de mira en diverses vegades ( fins hi tot per la Gestapo, apuntant-lo amb una pistola i ell es va negar a tocar...), però, se que em repeteixo, crec que sovint la seva vida personal passa per davant de la seva vida com a músic. Si va arribar lluny va ser perque va saber lluitar molt i molt, però ho va fer amb un arquet i una batuta.
    Ara si, ja et deixo. Ens veiem dilluns i ens fem uns riures i uns cafes.
    Un petó
    Noe

    ResponderEliminar
  11. El café i la cerveceta no resten per a la posteritat!! (ni es poden compartir :))
    Gràcies per l'aclariment de l'assaig...
    Tinc preparat un "premi" per les teves aportacios. T'ho trobaràs al Facebbok més aviat que tard!
    Ah! I et prometo que li dedicaré un post AL MÚSIC!! :)) <3

    ResponderEliminar