Una estona ben a prop de Maria del Mar Bonet

 “A vegades t’enamores de qui menys et convé. I aquest és el Jim”

Us vull fer una proposta entorn la cantant protagonista d’aquesta nit, Maria del Mar Bonet. Trieu aleatòriament qualsevol cançó de la seva discografia, qualsevol serveix, i espereu que comenci a cantar. Estic segura que, de cop i volta, la seva veu omplirà el lloc on estigueu i banyarà el vostre cos. Banyarà, el verb no és casual. Perquè les seves melodies tenen aquest sabor mediterrani inconfusible, destil·lat de les tradicions musicals dels diferents pobles banyats per aquest petit però alhora immens mar. Ningú com ella resumeix tota la història de la Mediterrània, que és gairebé com dir la de la Humanitat. I tot gràcies a una trajectòria fonamentada en l'interès per les cultures, la música, la gent, les llengües i la història del seu estimat mar. La Mediterrània com a inspiració i com a passió.

Bonet i Camp. Fotografia de la pàgina oficial 

Exuberant i clara, sàvia i profunda, la veu de Maria del Mar Bonet és un far que ha il·luminat la cançó del sud d'Europa durant més de mig segle; veu que com va afirmar el desaparegut escriptor i periodista, Joan Barril, “s'introdueix a la categoria dels millors instruments de la música”. La veu és una preocupació fonamental de la cantant, fins al punt de sentir-se obsessionada amb el seu tractament: “La veu és un instrument que cal tractar com a tal afirma contundentment. Cal estudiar-la i no crec que aquesta preocupació motivi un distanciament amb el públic. Aprenem d'altres i cal evitar convertir-se en cantants camaleons. Cal fixar-se en allò difícil, en allò inimitable. A través de la tècnica es pot arribar al sentiment, i la meva admiració es dirigeix cap a Maria Callas, Pavarotti o Camarón”.

Maria del Mar neix a Palma de Mallorca el 1947 on des de petita va aprendre cançons populars de les Balears. La primera vocació va ser la ceràmica, i això la va dur a estudiar a l’Escola Massana de Barcelona. Però la música se li va creuar en el camí. Aquella Barcelona dels anys 60 bullia amb un activisme cultural lligat a la cançó, a la llengua i a la resistència antifranquista. En els seus estudis, però, Bonet va descobrir la pintura, la qual no ha deixat de practicar des de llavors duent a terme dues exposicions, una a Mallorca i una altra a Manresa. Fins i tot, l'any 1987 publicà “Secreta veu” un llibre de poesia acompanyada d'il·lustracions i pintures seves. Una dècada després, s'editaren totes les lletres de les seves cançons originals, també acompanyades de pintura pròpia, a “Quadern de viatge” (1998).

La seva carrera musical comença el 1965 quan és convidada per l'Associació de Música Jove de Palma per cantar en el que seria el seu primer recital públic. Dos anys més tard es trasllada a Barcelona i entra a formar part de Els Setze Jutges, un moviment pioner de la Nova Cançó. El 1968, la censura del franquisme li prohibeix cantar Què volen aquesta gent?. Com ella sempre ha dit:“no és que jo anés contra Franco; és que Franco anava en contra meva, en contra nostra”. 

Rafael Subirachs Lluís Llach i Maria del Mar Bonet a
La Cova del Drac Pau Barceló en Enderrock

A principis dels setanta viatja per Europa i enregistra un disc en directe a l'Olympia de París. Abans, l'any 1971, l’àlbum on apareix L'Àguila negra és disc d'or a l'Estat espanyol. El seu interès per la música d'origen ètnic la porta a gravar “Anells d'Aigua” (1985) en col·laboració amb el Conjunt de Música Tradicional Tunisiana. La seva carrera professional es ja, imparable. D’aquí a l’eternitat. Al llarg dels darrers cinquanta-quatre anys, amb més de 40 publicacions, la llum natural del seu repertori ha brillat en tots els contextos. Maria del Mar és inextingible.

Però, ves per on, aquesta nit he volgut detenir-me en la Maria del Mar que obre les seves portes al jazz quan al 1988 estrena al Teatre Lliure  de Barcelona l’espectable “Ben a prop”, juntament amb el músic i pianista Manel Camp. Dues persones amb perfils diferents que venien d’entorns diferents i que van decidir assumir junts el risc d'introduir-se en un camp musical nou on tots dos oblidaren una part de la seva personalitat per intentar crear alguna cosa original. El nom de l’espectacle definia molt bé el que en essència era, una cosa íntima (podeu veure’l sencer clicant aquí)

La crònica sobre el concert que Miquel Jurado va publicar en el diari El País resumeix nítidament el que va suposar aquest projecte: “Maria del Mar Bonet no se ha convertido en una cantante de jazz, simplemente ha demostrado ser una cantante con mayúsculas, capaz de afrontar repertorios muy variados, hacerlos suyos y seducir a todo aquél que los escuche. "Ben a prop" será una de las sorpresas del año, y no precisamente por el morbo de comprobar si Bonet es capaz de salir airosa del trance, sino por su honestidad y su calidad” Un any després veuria la llum el celebrat disc amb el mateix nom. Maria del Mar ho tenia tot per fer un disc de jazz vocal: sentiment, textura, veu plena de matisos i un ampli registre.

 El disc comença i acaba amb una peça de Camp, Ja n’hi ha prou. Mireu què opina sobre aquest tema el propi compositor. “Si alguna cosa defineix els interludis instrumentals en un concert de duet, és la necessitat de definir atmosferes per poder-les transmetre a qui comparteix l'escenari, així com també al públic. En alguns moments cal crear intimitat, en altres és necessària l'energia vibrant. Aquest darrer referent sempre l'he trobat en "Ja n'hi ha prou".

Encara que tot el disc m'encanta, la cançó que més m’arriba i m’emociona és la darrera, Jim, que en clau d’homenatge a  Billie Holiday, va ser adaptada per Quico Pi de la Serra. Sobre la cançó, Maria del Mar diu al diari Ara que sempre hi ha una part autobiogràfica en tot el que canta: “No sé si a tothom li passa, però a vegades t’enamores de qui menys et convé. I aquest és el Jim”.

I per demostrar que "sempre he intentat agafar les cançons i fer-les meves, respectant-les" segueix emborratxant-nos amb la gran dama del jazz, cantant la seva versió de Lover Man.

El disc inclou adaptacions del millor Gershwin amb Abraça'm (Embraceable you) i En algun lloc del meu cor (Someone to watch over me), però també Dolça remor de cada tarda (As  tears go by) dels Rollins Stones que, en opinió de la cantant, té un sentiment gairebé mozartià.

“Ben a prop” tradueix a l’idioma del jazz els aires mediterranis en Epigrama, poema de Salvat-Papasseit amb música de Toti Soler, Jo em donaria qui em volgués, de Palau i Fabre i la preciosa balada Si véns prest, de la pròpia Maria del Mar amb la que vull acabar el recopilatori d’aquesta nit.

Per si us bé de gust, afegiré un extra point. He trobat aquest vídeo de TV de Catalunya de l’any 1977 que em sembla fantàstic. El programa “Personatges” va ser una sèrie d'entrevistes biogràfiques a persones destacades de Catalunya, presentat i dirigit per l'estimada i enyorada escriptora i periodista Montserrat Roig, emesa els anys 1977 i 1978. En aquest cas, l'entrevistada és la cantant mallorquina. Roig es documentava  i estudiava els personatges abans d'entrevistar-los. En mirava de conèixer les seves rutines, fins i tot visitava casa seva o mirava de passar tot un dia amb ells. Buscava la profunditat per aprofitar els minuts d'entrevista. Jutgeu si no ho aconsegueix.

Hem arribat al final. Estareu amb mi que comparat amb la Maria del Mar enluernada amb la cultura mediterrània, "Ben a prop” s'escolta com un beneït atreviment, un clàssic potser menor del seu llegat discogràfic, però un d'aquests discos nocturns que disparen emocions.

Bonet i Camp. Fotografia pàgina oficial

Cuideu-vos molt. I cuideu la Cultura perquè ella tingui cura de nosaltres. I no a la invasió russa! Llibertat per a Ucraïna!

Bona nit. Buenas noches. Καληνύχτα. مَساءُ الخَير. Gabon. 굿나잇. Boas noites. 晚安 Bonne nuit グッドナイト    Buonanotte. לילה טוב.  Oíche mhaith. Wengi alus. Bones nueches. اچھا شام Noson dda. Good night. Спокойной ночи. Guten Abend. শুভ রাত্রি. Laku noć. Bon lannwit. Fie. God nat. Usiku mwema. Oimore. Sula bulungi. Добрий вечір

Otras fuentes

https://www.irunhondarribiahendaye.com/bidasoafolk_old/2002/bf3/bf32ca.html

https://www.tnc.cat/uploads/20090618/dossier_bonet_cat.doc

https://mariadelmarbonet.com/es/discography/ben-a-prop/

https://www.nuvol.com/la-ruta-del-jazz/manel-camp-sempre-he-sigut-molt-tastaolletes-191100

https://elpais.com/diario/1988/05/06/cultura/578872802_850215.html

https://www.efeeme.com/operacion-rescate-maria-del-mar-bonet/